Qui sóc jo?

Qui sóc? 

Em dic Pablo Martín Izquierdo, tinc 23 anys. Recentment m’he graduat del grau en interpretació de Jazz i Música Moderna del Taller de Músics de Barcelona, especialitat en saxo tenor i clarinet. Fa dos anys també em vaig graduar en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. 

 

Quan era petit el meu avi em va regalar una bateria de joguina. A casa el meu pare, cada diumenge, posava discos dels Beatles, Lou Reed, Pink Floyd, Elton John... es veu que un dia, amb un disc de Bryan Adams, vaig començar a tocar la bateria de joguina seguint el ritme i fent els patrons de Mickey Curry. Això es va convertir en un habitual i els meus pares van decidir apuntar-me a música. Jo volia tocar la bateria però era massa petit així que em van donar el clarinet.... vaig plorar tota la setmana, això si que me’n recordo.  

 

La música m’ha acompanyat tota la vida, ja sigui com alumne o professor. Vaig estudiar música clàssica amb el clarinet al conservatori de Barcelona i posteriorment vaig començar a fer jazz al Taller de Músics de Barcelona. L'estiu passat enmig del caos mental d’haver acabat “l’etapa d’estudiant” em preguntava “Que vull fer?” “Què m’agrada” “Quin és el següent pas?” Des de fa dos anys sóc professor al Taller de Músics i aquest curs vaig començar a treballar a dues escoles més. La docència és un mon que m’agrada, en certa manera em ve de família ja que la meva mare va ser professora d’història de l’art i sempre m’ha animat a fer de professor. 

 

Ser professor de saxo, clarinet o combos em motiva molt i m’hi trobo molt a gust i és una experiència molt enriquidora per mi. Tot i així, el salt a la secundaria era quelcom que em feia por, tenint dubte si fer el Màster o no. 

 

En aquest sentit la meva expectativa envers el màster es centrava en poder perdre la por a l’escenari d’una classe d’institut. Volia poder observar dinàmiques, conflictes, interaccions, el funcionament d’una àrea, el saber fer dels professors, qüestions d’organització i resolució de conflictes. En general, obtenir una mirada reflexiva sobre que és un institut per un professor, després d’haver passat jo per l’experiència de ser alumne. 

 

En aquest sentit una de les meves pors era si podria gestionar el volum d’alumnes, si sabria transmetre bé el que vull ensenyar, veure si realment no estic fet per això etc. 

 

Matricular-me al Màster per mi significava tenir una carta més de cara al futur i sobretot aprendre a poder estar a un institut perdent les inseguretats que venien de casa.