El Màster com a trencament

El Màster com a trencament 

 

Podríem dir que el Màster ha sigut una espècie de "filtre" que m'ha obert la mirada en molts nivells. La primera, i potser més important, la innovació pedagògica i reformular l'assignatura de música per a què sigui molt més enriquidora i significativa pels alumnes. Em costava entendre per què la música, sent un valor tan important i configuradora de les identitats a l'adolescència, era tan poc valorada entre els alumnes. "És avorrida", "Quin tostón la flauta" "Pff música quin pal" eren expressions que sentia quan jo anava a l'institut. 

 

Penso que un dels aspectes més enriquidors del màster ha sigut dibuixar una aula de música totalment diferent a la que teníem al nostre imaginari. Conèixer de primera mà professors i professores que ens han explicat els seus projectes, manera de fer, experiències, conflictes d'aula etc. ens ha donat una visió panoràmica a la vegada que ha ajudat a perdre la por a certs neguits o dubtes que podíem tenir: Com es gestiona un conflicte? Com gestionem la diversitat? El professor ho ha de fer tot? Tot això descobrint eines noves com "treball cooperatiu" "interdisciplina" o "projectes" que em feien dir "La classe de música pot molar molt!". 

 

En aquesta línia el Màster també ha ajudat a tenir la visió de treballem per a persones i per a formar persones. El professor no és un emissor de contingut sinó de valors i sabers. En aquest sentit l'educació competencial ajuda a entendre el procés educatiu des de la formació de persones. Que un alumne adquireixi una competència concreta serà molt més exitós que un aprenentatge basat en continguts i més continguts que no tenen cap significació. En aquest sentit i com diu en Boris "La gent aprèn fent no escoltant". El Màster m'ha servit per veure que cal deixar enrere la classe magistral com a única forma de fer. Cal abandonar l'aprenentatge basat únicament en continguts i teoria per afavorir a espais de creació, cooperació i intercanvi. Els alumnes han d'arribar a les seves pròpies conclusions, el professor és el guia per que ells obtinguin el seu coneixement. A la meva observació a l'escola Virolai això era un dels pilars de la seva pedagogia, resultant molt inspirador per mi. 

 

Un altre punt trencador ha sigut deixar enrere l'avaluació únicament qualificadora per entendre que "Avaluació" i "Qualificació" no és el mateix i que una avaluació formadora, formativa i qualificadora és molt més rica per l'alumne i el professor. Certament, abans del Màster no sabia que una altra forma d'avaluar era possible dins les aules. 

 

Important és també entendre el procés d'enculturació que fa el professor dins l'aula de música i com aplicar el patró de rebuig pot ser molt important.  Avui dia sembla que el Trap o el Reggaeton és l’estàndard musical a les aules de l’ESO. Tot el que surti d’aquells estils es veu amb reticència. Retrocedir segles i parlar de Mozart els hi generarà un rebuig. Retrocedir unes dècades i parlar, per exemple, de Beatles, Rollins o Dylan, tot i que potser es veu més interessat, segurament també generarà un rebuig si es compara amb la música que venen escoltant. Penso que l’alumne actualment està molt tancat en el seu ideari musical i té poca flexibilitat a escoltar segons quins estils de música. Aplicar el patró de rebuig pot servir per fer-los entendre quins son els seus patrons de rebuig, prendre consciencia del que escolten, a la vegada que pot donar pas a trencar amb els seus gustos i obrir la porta a una mirada musical més amplia. 

 

El mateix ha sigut conèixer quina relació poden mantenir els alumnes a la tecnologia i quins poden ser els reptes pel futur. Penso que les noves tecnologies i el telèfon mòbil han obert un nou escenari creatiu. Hi ha moltes aplicacions, que sense ser músic, permeten crear contingut musical d’alt nivell. Molta gent autodidacta utilitza APPS de mòbil o programes d’ordinador per crear bases per rapejar després, afegir efectes a la veu etc. Que pràcticament, avui en dia, tots els joves tinguin un telèfon, és una oportunitat per a la creació de contingut audiovisual a l’aula o a casa. Per una banda poden aprendre conceptes musicals de forma més dinàmica i intuïtiva a la vegada que també es fixaran molt més en la producció sonora de la música que escolten intentant entendre-la, o fer-se-la seva. 

 

A continuació un quadre d'algunes de les coses que considero més rellevants del trencament entre la meva experiència a una educació més tradicional i el nou imaginari educatiu que m'emporto amb el Màster.